El grup de "bars"
La cançó ens parla de d'una persona que estava tocant fons, que no veia sortida enlloc, i que, de cop, pel fet de conèixer una altra persona, comença a veure la llum. És una història d'amor, d'enamorament com moltes altres.
LLETRA:
Era una vegada un poble mort
De gent preocupada per no temptar
la sort
On tot anava molt a poc a poc.
Sempre que passava per l’arbre tort
Hem recordava que havia de ser
fort
Molt fort / pensava / cada cop.
Entre mirades de cartró
Tornà un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de
roc.
I és com si s’encengués un foc al
mig del bosc
Però potser aquell dia, un dia com
tants,
Quan tot m’avorria tu eres al davant,
Quan jo estava tocant a fons.
Com una tempesta va passar
I potser la lluna va donar un cop de
mà
Fa temps /tant temps / però és cert
Entre mirades de cartró
Tornà un somriure de debó,
És com trencar-te el cor un cop de
roc.
I és com si s’encengués un foc al
mig del bosc
Al sol d’agost.
Foc al cor, foc al cor, foc al cor,
Foc dins del meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada