La cançó de “vespre” és de els Pets, un grup català de Constantí (Tarragona). Liderat per Lluís Gavaldà també hi ha Joan Reig i Falin Càceres, les acompanyen normalment unes coristes anomenades “les Llufes”.
Publiquen discos desde el 1985 fins a dies d’ara. Van guanyar un premi “d’Enderrock” al millor artista 2010 i per el disc de “Fràgils”.
La cançó ens parla de un vespre, de enyorança. Els vespres, es quan tothom es sent més trist, quan es sent més enyor, nostàlgia, tranquil·litat i temps per pensar. S'origina a través de una cançó anglesa, també molt tranquil·la i amb molt de sentiment.
LLETRA:
Cap al vespre és quan estàs com a
cansat,
I no saps el què fer i el quedes fixat,
I et trobes molt sol i el soroll
s’esvaeix,
I mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més
mort,
I vols cridar ben fort que n’estàs fins
als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps
on anar,
I et prepares un whisky i no te’l pots
acabar.
I t’encens un cigarro sense ganes
de fumar,
I l’apagues aviat i et tornes a aixecar,
I de sobte tens por de sentir-te tan
buit,
I te’n vas cap al pub i no trobes
ningú.
I surts fora al carrer i comences a
córrer,
I el vent et va assecant el que
sembla una llàgrima,
I t’atures cansat amb el nas plé de
mocs,
I t’empatxes de nit i respires ben
fort.
Cap al vespre és quan estàs com a
cansat,
I no saps què fer i et quedes fixst,
Cap al vespre estas trist i no trobes
ningú,
I t’empatxes de nit i no saps qui ets
tu.
cansat,
I no saps el què fer i el quedes fixat,
I et trobes molt sol i el soroll
s’esvaeix,
I mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més
mort,
I vols cridar ben fort que n’estàs fins
als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps
on anar,
I et prepares un whisky i no te’l pots
acabar.
I t’encens un cigarro sense ganes
de fumar,
I l’apagues aviat i et tornes a aixecar,
I de sobte tens por de sentir-te tan
buit,
I te’n vas cap al pub i no trobes
ningú.
I surts fora al carrer i comences a
córrer,
I el vent et va assecant el que
sembla una llàgrima,
I t’atures cansat amb el nas plé de
mocs,
I t’empatxes de nit i respires ben
fort.
Cap al vespre és quan estàs com a
cansat,
I no saps què fer i et quedes fixst,
Cap al vespre estas trist i no trobes
ningú,
I t’empatxes de nit i no saps qui ets
tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada